Crèdit ICO i Pla de Viabilitat: 'Roben al poble per donar-ho als bancs'

L'Estat es farà càrrec del pagament del deute a proveïdors a través d'un crèdit forços als ajuntaments que, en el cas de Vilanova, força a pagar 9 milions d'euros exclusivament en interessos bancaris.

Els regidors de la CUP Marc Font i Quim Arrufat van protagonitzar ahir dimarts una roda de premsa en què van voler deixar clar que la imposició de la línia de crèdit ICO als ajuntaments per part de l'Estat Espanyol és un espoli directe als ciutadans. En xifres rodones, el crèdit que l'Estat obliga a l'Ajuntament de Vilanova a acceptar suposarà la donació, és a dir el robatori, de 9 milions d'euros dels diners comuns dels vilanovins i vilanovines.

L'Estat va requerir tots els ajuntaments que li entreguessin les factures de proveïrdor no pagades a data 31 de desembre de 2011. Un cop a les seves mans, l'Estat obliga els ajuntaments que no tenen alternativa, com el de Vilanova i la Geltrú, a acceptar un crèdit pel valor total d'aquestes factures, que en el cas de Vilanova i la Geltrú pugen a 24,9 milions d'euros. Segons s'especula, el crèdit obligatori -gestionat pels bancs- tindrà un interés del 5% a tornar en 10 anys, fet que suposa, en xifres rodones, que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú haurà d'abonar 9 milions d'euros en concepte d'interessos bancaris. A canvi, a més, l'Ajuntament està obligat a aprovar per Ple un pla d'ajustos, retallades i auments d'impostos del 2012 al 2022. Cas que no l'aprovi, o cas que el Ministerio no aprovi el pla que presenti l'Ajuntament, l'Estat procedirà a retirar el 50% de la seva aportació anual a la hisenda municipal, és a dir, uns 6,5 milions d'euros, retirada que suposaria la pràctica fallida de la institució.

Per a la CUP, es tracta a la pràctica d'una intervenció en tota regla de l'Ajuntament, a banda d'una operació vergonyosa de refinançar els bancs a partir dels impostos ¡dels treballadors i les treballadores, en aquest cas, vilanovins. El major crèdit mai signat per l'Ajuntament de Vilanova suposarà hipotecar la hisenda municipal fins a 2022, reduint notablement els escassos diners disponibles per a fer política pública. Segona la CUP es tracta d'un contrasentit econòmic, absurd i prejudicial per a la recuperació econòmica. Quan més diners públics necessitariem per lluitar contra la pobresa, contra l'atur, per la supervivència de les nostres empreses, per a la formació i per a la promoció de l'activitat econòmica, l'Estat es dedica a imposar sancions de 9 milions d'euros que no pagarà el govern anterior que ha generat el deute, sinó els ciutadans i ciutadanes en la seva globalitat. 'L'Estat presta diners públics, del nostre treball i els nostres impostos, a l'1% a la banca, per posteriorment obligar els ajuntaments a acceptar crèdits de la banca al 5%. Això es diu robar i robar és delicte'.

La CUP també ha volgut explicar que el crèdit imposat servirà bàsicament per apagar factures pendents, principalment de PIVSAM, a constructores i multinacionals, ja que quasi 21 milions del 24'9 corresponen a aquesta categoria d'empreses. Tan sols 3,8 milions aniran a pagar pimes i autònoms, que són els realment perjudicats per un ajuntament morós. La CUP també critica severament l'ús fraudulent que l'anterior govern va fer d'empreses públiques com PIVSAM, usant-les principalment per a quadrar els comptes de l'Ajuntament a base de traspassar-los deute i factures impagades. La CUP també ha volgut qüestionar el paper de la intervenció general de l'Ajuntament vilanoví els darrers anys que ha vist passar tot aquest endeutament sense fer-hi res per aturar-ho.