Un cop aprovat el programa polític en Assemblea, la CUP presenta les seves propostes d’urbanisme, espais naturals, mobilitat, residus, aigua i energia, centrades en la sostenibilitat i la qualitat de vida. “El respecte al medi ha de passar de paraules boniques a arribar a tots els racons i polítiques públiques de l’Ajuntament”.

L’actual regidor de la candidatura, Raimon Ràfols, va presentar les propostes d’urbanisme però abans va fer una lectura crítica del paper que l’urbanisme ha jugat a Vilanova i la Geltrú i el “sobredimensionament” d’aquesta regidoria dins l’Ajuntament i l’economia de la ciutat i del país. 

Per la CUP l’urbanisme s’ha de posar “al servei de la gent i la qualitat de vida” i no ser un instrument públic en favor de “l’especulació i els interessos privats”. Revertir aquesta lògica i el dogma del creixement dels darrers anys és el repte del futur Ajuntament. Això implica canviar les estructures municipals, aturar totalment el creixement urbanístic fins a reduir-lo a zero i apostar pel decreixement: aturar l’Eixample Nord,consolidar la preservació de Platja Llarga, fer de l’Ortoll un espai natural d’especial protecció, canviar la qualificació de sectors actualment urbanitzables o activar els espais i solars buits que hi ha escampats per la ciutat i sense perspectives de ser edificats per tal que s’utilizin com a espais comunitaris d’esport, oci, horts urbans, etc.

Helga Rovira va afirmar que la CUP es posiciona per revertir, des de la gestió local, la tendència de concentració del sector energètic  al país i a Europa. Això es manifestaria amb l’apropament de la generació d’energia als punts de consum,  la promoció de les energies renovables i la indústria relacionada i la informació de les persones per fomentar  un consum responsable i crític . Les mesures d’estalvi energètic s’han d’incrementar a tots els nivells i alhora garantir el dret a l’abastament d’energia i d’aigua. Quant a la gestió d’aquest darrer recurs al municipi, les propostes del programa de la CUP van encarades a forjar la nova cultura de l’aigua, amb mesures reals d’estalvi i a diferents nivells, així com garantir el bon funcionament de l’estació depuradora. S’ha de protegir la gestió pública de la  Companyia Municipal d’Abastament d’Aigua .

En darrer terme, Jaume Marsé va explicar que les propostes de mobilitat passen per prioritzar al vianant i, en segon lloc a les persones que van en bicicleta; i també afavorir el transport públic eficient.Del tema de la gestió dels residus va recalcar que hi havia molt per fer ja que els índexs de recuperació podrien ser molt millors si  s’instaurés la recollida porta a porta. Un sistema més econòmic i amb guanys ambientals assegurats.

Finalment va parlar de la necessitat d’acostar la natura a la ciutadania. A part de tenir espais naturals protegits a l’entorn de la ciutat, també n’hi ha d’haver a la part urbana però relligar-les totes amb una gestió ecològica dels jardins urbans, lliures d’insecticides, herbicides i adobs químics.